Les fargues del Berguedà

Capítol 1164. A partir del segle XVII, a la vora de diversos rius
del Berguedà es van anar posant en funcionament un seguit de
fargues. L'objectiu era obtenir ferro a partir de la combustió del
mineral conegut com a mena. Per al tractament de la massa resultant
d'aquesta combustió amb carbó vegetal, eren necessaris uns martells
molt grossos, els malls, que necessitaven energia hidràulica.
Aquesta mitja dotzena de fargues berguedanes, que en alguns casos
van mantenir-se en funcionament fins ben entrat el segle XIX, van
ser molt importants en el període preindustrial de la comarca. En
parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Sánchez
Vicents, coautor del llibre "Les fargues del Berguedà. Un patrimoni
injustament oblidat", escrit amb Roser Comas Angelet i editat per
Àmbit de Recerques del Berguedà; tots dos llicenciats en Geografia
i Història per la UNED i membres de la Societat d'Arqueologia del
Berguedà.