La revista Mirador

Capítol 1185. El dijous 31 de gener del 1929, veia la llum una
revista d'aparició setmanal, amb un format especialment innovador,
que tenia la intenció d'oferir articles d'opinió i informacions
sobre literatura, art i política. Al llarg de vuit anys de vida,
per les seves pàgines van passar periodistes experts, escriptors
consagrats i joves talents que van convertir aquesta publicació en
una de les més prestigioses de la història de la premsa catalana,
amb un to que fugia per igual de l'elitisme i de la banalitat. Es
deia Mirador. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté
i amb Carles Singla, periodista i professor de Periodisme a la
Universitat Pompeu Fabra. És l'autor de l'assaig "Mirador
(1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d'una idea de país"
i del llibre "Mirador indiscret: Anècdotes, humor i xafarderies de
la història petita de la Catalunya dels anys 30".