L'Assemblea de Catalunya

Capítol 869. En els últims anys del franquisme, marcats per una
esperança difusa de canvi, persones d'ideologies i objectius ben
diversos, fins i tot oposats, es van unir al voltant d'una
iniciativa de resistència sense comparació possible a l'Estat ni en
altres països que han patit una dictadura. Era l'Assemblea de
Catalunya, un organisme clandestí unitari que entre el 1971 i el
1977 va centralitzar els esforços per acabar amb el franquisme i
recuperar la llibertat col·lectiva. Curiosament, el que va donar
més popularitat i força a l'Assemblea va ser el contraatac més
ferotge del règim, quan el 28 d'octubre del 1973 van ser detinguts
113 dels seus membres. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté,
historiador, i Ramon Breu, professor d'Història i d'Educació en
Comunicació, articulista i escriptor. Autor del llibre "Les
llàgrimes del dictador", una recreació novel·lada del dia en què es
va detenir els 113 membres de l'Assemblea.