Els arbres en l'evolució de Barcelona

Capítol 873. A les ciutats no tot és asfalt, maons i pedres; també
hi ha vegetació. Fins a mitjans del segle XVIII, a la ciutat de
Barcelona els arbres quedaven amagats darrere les façanes dels
palaus, monestirs o esglésies, i formaven part dels horts, els
vergers o els jardins. Per tant, al llarg de molts segles la
relació dels ciutadans amb els arbres era privada, tot i que alguns
horts eren accessibles. El creixement econòmic i demogràfic que
experimenta la ciutat entre la segona meitat del XVIII i mitjans
del XIX genera la densificació de la construcció i la pèrdua de la
major part dels jardins i els horts. En aquest moment neixen els
primers espais arbrats públics, com la Rambla, el passeig de
l'Esplanada i l'entorn del camí arbrat de Gràcia. En parlem amb
Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi Serrat, doctor
en Geografia.