Les memòries de Josep Irla

Capítol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la
Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys més durs de la
primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer
president de la Generalitat republicana, després de Macià i
Companys, la rellevància de la seva figura històrica és poc
coneguda. Només dos anys després de finalitzar una presidència
dramàtica, desproveïda de poder i exercida sempre des de fora de
Catalunya, des del seu refugi definitiu a França, va escriure unes
memòries que condensen totes les experiències viscudes en un
context de repressió del catalanisme polític, de republicanisme
fallit, de Guerra Civil i de fugida del país en plena Segona Guerra
Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi
Gaitx Moltó, historiador, responsable de la Gestió Documental i
l'Arxiu de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i curador de
l'edició de "Josep Irla i Bosch. Memòries d'un president a
l'exili", editat per Viena.