La pena de mort a la baixa edat mitjana

Capítol 886. Durant l'alta edat mitjana, la pèrdua de bens i de la
pròpia llibertat, o bé l'exili, es van considerar mesures més
efectives per respondre pels crims que no pas la pena de mort. És a
partir del segle XII, amb l'aval del dret romà i de la doctrina de
l'Església, que aquest tipus de càstig definitiu s'incorpora als
codis legals arreu d'Europa i se n'estén l'acceptació social. A
Catalunya, l'aplicació de la pena de mort als diversos territoris
proporciona una bona fotografia de l'estructura política i social
de la baixa edat mitjana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i
amb Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat
de Lleida i doctor honoris causa per la Universitat Nacional de
Cuyo, a l'Argentina. És autor del llibre "La pena de mort a la
Catalunya baixmedieval".