La Jamància

Capítol 888. El maig del 1843 s'havien anat estenent per la
Península Ibèrica diversos moviments contraris al general Baldomero
Espartero, regent de la reina Isabel II, la majoria de caràcter
moderat. A Barcelona, entre el setembre i el novembre d'aquell any,
la revolta va tenir un caràcter més social, va ser un aixecament
progressista radical i molt heterogeni. Els sectors progressistes,
aliats amb les classes populars, protestaven contra una societat
classista i desigual, i reclamaven que es cobrissin les necessitats
bàsiques. D'aquí ve el nom de la revolució, que va prendre com a
referent el mot caló "jamar" -és a dir, "menjar"- i va ser coneguda
popularment com "la Jamància". En parlem amb Josep M. Solé i
Sabaté, historiador, i Núria Miquel, doctoranda en Història
Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora del llibre
"La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames".