La sala Zeleste

Capítol 909. Durant els anys setanta, Barcelona bullia
d'iniciatives marcades per l'experimentació, la recerca de les
arrels i la fusió de gèneres, però els mancava un espai que les
aglutinés. Un local inaugurat al carrer d'Argenteria l'any 1973 per
Víctor Jou, la sala Zeleste, es va convertir en la casa comuna
d'infinitat de músics i bandes englobades en el que es va conèixer
com l'Ona Laietana. Més enllà de ser una sala de concerts, Zeleste
va obrir una oficina de management, una escola de música i un
segell discogràfic, que van esdevenir cabdals en aquella Barcelona
que emergia del franquisme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté,
historiador, i Àlex Gómez-Font, escriptor i fotògraf, autor dels
llibres "Zeleste i la música laietana (Un passeig per la Barcelona
musical dels setanta)" i "Barcelona, del rock progresivo a la
música layetana y Zeleste".