Estiueig de proximitat

Capítol 918. A mitjans del segle XIX, aquelles classes que s'ho
podien permetre, fonamentalment aristòcrates, burgesos i classes
mitjanes emergents, van començar a ocupar part del temps en noves
formes d'oci, que van modificar el paisatge dels entorns de les
grans capitals. L'anomenat estiueig de proximitat, preludi del que
un segle més tard esdevindria turisme de masses, va tenir un
impacte econòmic, social i urbanístic, i va deixar rastre en tota
mena de construccions, com torres, jardins, balnearis i casinos. En
parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Maria
Puigvert, doctor en Història Contemporània per la Universitat de
Barcelona, professor titular d'Història Contemporània de la
Universitat de Girona, i comissari de l'exposició "Estiueig de
proximitat. 1850-1950".