L'espiritisme a Catalunya al segle XIX

Capítol 1004. A partir de la segona meitat del segle XIX, des d'uns
anys abans del Sexenni Democràtic, i ben bé fins a l'esclat de la
Guerra Civil, un dels corrents socials i religiosos més importants
arreu d'Europa va tenir a veure amb l'espiritisme i l'ocultisme. En
el cas català, el seu desenvolupament va anar associat als
processos de canvi representats pels nous moviments obrers i els
partits polítics d'esquerra. L'espiritisme va ser un símptoma de
modernitat, de revolució política i cultural, i de superació de les
creences tradicionals, el més semblant a una religió laica. En
parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Gerard Horta,
doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i
membre de l'Institut Català d'Antropologia; autor del llibre "Cos i
revolució. L'espiritisme català o les paradoxes de la modernitat".