El rodatge d'"El padrí"

Capítol 1039. El 15 de març de 1972, en una ciutat de Nova York
coberta per una nevada intensa, s'estrenava una pel·lícula que
faria història, la més taquillera del seu temps, en plena
consolidació del Nou Hollywood. Era un relat criminal, fosc i
violent, que prenia elements de la tragèdia grega i els drames
shakespearians per posar de manifest la corrupció de la institució
familiar. Aquesta adaptació d'una novel·la de Mario Puzo, dirigida
per Francis Ford Coppola, es titulava "El padrí", i abans d'arribar
a la pantalla havia hagut de superar tota mena de dificultats,
algunes d'elles dignes de fer-ne una altra pel·lícula. En parlem
amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol,
guionista de l'"En guàrdia", director i presentador del programa de
cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre
"Per un grapat d'històries. Moments mítics del cinema", editat per
Ara Llibres.