L'exili i el retorn de Teresa Pàmies

Capítol 1052. Com si tot el que hagués viscut fins aleshores fos un
assaig de la seva vida literària, Teresa Pàmies va publicar el
primer llibre, "Testament a Praga", l'abril del 1971, quan tenia
cinquanta-un anys i vivia a París. Venia d'un exili llarg que
l'havia feta passar per Santo Domingo, Cuba, Mèxic, Belgrad i
Praga. A partir d'aleshores, l'obra literària i periodística de
Pàmies es va caracteritzar pel component autobiogràfic. Era la veu
i la memòria d'una generació que havia vist obstaculitzats els
projectes de vida i de família per la guerra i per la rebel·lió
contra les injustícies, expressada en el cas de Pàmies a través
d'un marxisme tan militant com autocrític, sobretot a mesura que
anaven passant els anys. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté,
historiador, i Montserrat Bacardí, catedràtica de la Facultat de
Traducció d'Interpretació de la UAB i membre de la Secció
Històrico-Arqueològica de l'IEC; autora de "La veritat literària de
Teresa Pàmies".