L'estiueig dels artistes

Capítol 1068. El segle XIX, abans de la generalització del turisme
i les vacances pagades, l'estiueig era una activitat pròpia de
l'aristocràcia i la burgesia urbana. Aquells que s'ho podien
permetre, també menestrals i professionals liberals, es feien
construir una vil·la o una torreta al medi rural, o bé retornaven
al mas familiar. Els artistes i intel·lectuals més destacats dels
Països Catalans no van ser aliens al fenomen. Per motius familiars,
laborals o de salut, van trobar la inspiració per concebre algunes
de les seves obres més destacades allà on passaven els estius, en
un poblet de costa o d'alta muntanya. En parlem amb Josep Maria
Solé i Sabaté, historiador, i Joan Safont Plumed, periodista i
escriptor, màster en Periodisme i Reporterisme Avançat i doctor per
la Universitat de Girona. Autor de "L'estiu passat. Una geografia
de les vacances d'artistes i escriptors dels Països Catalans",
editat per Comanegra.