Alfons V el Magnànim

Capítol 1079. Un dels reis més importants de la història de la
Corona catalanoaragonesa va ser també uns dels personatges més
rellevants de l'Europa del segle XV. Al llarg del seu regnat, que
va del 1416 al 1458 i marca el pas de l'edat mitjana a l'humanisme
renaixentista, aquest sobirà tan culte com ambiciós va aconseguir
incorporar als seus dominis el regne de Nàpols, juntament amb
Sardenya i Sicília. Després d'haver invertit prop de vint anys en
aquest objectiu militar, va establir la cort a Nàpols, on es va
envoltar de grans intel·lectuals i artistes de l'època, i no va
tornar mai més a Catalunya. El nom amb què ha passat a la història
és el d'Alfons V el Magnànim. En parlem amb Josep Maria Solé i
Sabaté, historiador i Josep Brugada, llicenciat en Filologia
Catalana i amb un màster en Introducció a la Recerca. Autor del
llibre "Alfons el Magnànim (1396-1458). Tres corones per a un rei.
Catalunya-Aragó, Sicília i Nàpols", de l'Editorial Base.