La guerra d'Oman

Capítol 1106. Entre 1963 i 1975, el Sultanat d'Oman va ser
l'escenari d'un dels conflictes més oblidats de la Guerra Freda,
tot i que per raons geoestratègiques va ser tant o més important
que la guerra del Vietnam. Les forces armades del sultà,
assessorades de ben a prop pels britànics, van enfrontar-se a una
guerrilla separatista que va anar evolucionant cap a posicions
marxistes. Es coneix com la guerra d'Oman, o també la guerra de
Dhofar, el nom de la província muntanyosa del sud del territori on
tenia la base aquesta guerrilla. En un context de postguerra, va
ser un dels pocs casos en què una potència occidental va aconseguir
dirigir amb èxit la contrainsurgència en un país de l'Orient
Pròxim, encara que fos des de l'ombra. En parlem amb Josep Maria
Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Llaonart, arabista i
periodista. Ha viscut 8 anys al Pròxim Orient, sis com a
corresponsal. Autor del llibre "Per entendre l'Iraq" i del blog
"Interpretant el món àrab i l'islam".