Els grans recitals de la Transició

Capítol 1109. En una època en què la tensió política i social
convivia amb l'esperança de canvi i de superació de la foscor del
franquisme, la música va ser un instrument de lluita i de catarsi
col·lectiva. Entre l'octubre del 1975, un mes abans de la mort
agònica del dictador, i el febrer del 1976, en ple inici vacil·lant
de la Transició, tres dels artistes més destacats de la Nova Cançó
van omplir el Palau dels Esports de Barcelona amb melodies
combatives i crits de llibertat. Amb molt pocs mesos de diferència,
Raimon, Lluís Llach i Quico Pi de la Serra van ser els oficiants
d'uns recitals d'una importància històrica i simbòlica que anava
més enllà del seu talent artístic. En parlem amb Josep Maria Solé i
Sabaté, historiador, i Joaquim Vilarnau, periodista expert en temes
musicals, autor del llibre "Trencant el silenci. Els recitals de la
Transició", editat per Mina.