La creació del català modern

Capítol 1114. La creació del català com una llengua estàndard,
vàlida per a la creació literària i per a tots els altres àmbits
que li donen caràcter d'oficialitat, va ser l'obra col·lectiva d'un
grapat d'intel·lectuals i artistes. Sense ser conscients de la
rellevància de la tasca, aquesta colla de lletraferits, sovint
embrancats en batalles apassionades al voltant de l'ús d'una lletra
o una altra, van salvar el català d'acabar convertit en una llengua
mancada de prestigi, o fins i tot de desaparèixer. Des de
l'establiment dels primers Jocs Florals moderns, el 1859, fins a la
tasca d'ordenació filològica de Pompeu Fabra, el català va viure un
procés de recuperació únic, sense comparació possible amb altres
llengües sense Estat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté,
historiador, i Alfred Bosch, novel·lista, assagista, professor
universitari i polític. Autor del llibre "Obriu pas! L'epopeia dels
que van salvar el català... a pesar d'ells mateixos", editat per
Columna.