El canibalisme a la Prehistòria

Capítol 1129. En molts pobles prehistòrics, el canibalisme va ser
una pràctica molt comuna que va jugar un paper fonamental,
espiritualment i com a font d'alimentació. És la conclusió que
s'extreu de l'anàlisi de les restes arqueològiques. En algunes
cultures, l'antropofàgia era un acte d'amor i compassió, gairebé un
ritual místic i simbòlic que connectava el món material amb el més
enllà. En altres circumstàncies d'extrema necessitat, el
canibalisme també era acceptat per una simple qüestió de
supervivència, o com l'acte final de cruents enfrontaments
violents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i
Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES, Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social, i directora de l'excavació
de l'Abric Romaní.