L'exèrcit espanyol al segle XIX

Capítol 1150. A la fi de la guerra del Francès, l'exèrcit espanyol
havia esdevingut un actor polític capaç d'instaurar reis o de
derrocar-los, un subjecte actiu que podia imposar canvis de règim i
influir en la política dels diferents governs. Al llarg del segle
XIX, els militars van protagonitzar una vintena d'assonades i
aixecaments. Consumia fins a una quarta part dels pressupostos
globals per una pura qüestió d'orgull patri, per mantenir la lluita
contra els pretendents carlins i la presència espanyola a les
colònies d'ultramar. Tots els esforços invertits en el manteniment
d'aquestes aventures bèl·liques de futur incert van acabar sent un
llast per al desenvolupament econòmic i social. En parlem amb Josep
Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracia, catedràtic de
Prehistòria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia
Protohistòrica i autor del llibre "Gobernar el caos. Una historia
crítica del ejército español", de Desperta Ferro Ediciones.