Barraquisme urbà i rural durant el franquisme

Capítol 1152. Al llarg del segle XX, la concentració de població
migrant al voltant de les grans capitals i l'increment de les
desigualtats socials va afavorir la proliferació de barris
marginals, on s'amuntegaven els habitatges construïts pels mateixos
inquilins, sense unes condicions prou dignes ni els serveis públics
mínims. A Barcelona, el barraquisme va ser un fenomen molt present
al llarg de tota l'etapa franquista. Però a banda d'aquest
barraquisme urbà més conegut, a zones de l'interior de Catalunya
com el Berguedà, n'hi va haver un altre de rural, amb unes
característiques pròpies. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté,
historiador, i Laia Gallego, doctora en Història i arqueologia per
la Universitat de Barcelona.