L'Alguer entre els segles XIX i XX

Capítol 1158. A les acaballes del segle XIX, gairebé 200 anys
després de la fi de la dominació catalanoaragonesa a l'illa de
Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles
lingüístics i culturals amb els Països Catalans. A partir de la
contribució de Víctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el
mite d'aquell reducte aïllat de la pàtria catalana, vestigi d'un
imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Països Catalans es
van intensificar. Després d'un parèntesi marcat per l'ascens del
feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del
Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una
mostra clara de resiliència. En parlem amb Josep Maria Solé i
Sabaté, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Història per
la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a
l'Alguer", "Història de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i
Sardenya durant el franquisme".