Pier Paolo Pasolini

Capítol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social
especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la
figura d'un poeta, cineasta i intel·lectual d'esquerres, que no va
tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni
d'escandalitzar el públic. Per a les esquerres ortodoxes va
esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu
pertorbadora. En una Itàlia destrossada per dues guerres, Pier
Paolo Pasolini va mantenir una militància incòmoda a banda i banda
de l'espectre polític, amb una obra desafiant i una biografia
traumàtica que van acabar precipitant el seu misteriós assassinat.
En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria
Lluró, doctor en Literatura i Humanitats per la UPF, professor
d'història i assagista. La seva tesi doctoral va ser "Pasolini en
context. Trauma, memòria, identitat i història cultural a la Itàlia
de postguerra".