- Startseite
- Podcasts
- El búnquer Podcast
- Archiv
El búnquer Archiv
350 Episoden
50 Minuten
Programa 5x57, amb Miki Núñez. Fe d'errates: la Irene es diu Basanta i no Bastanta. Quina història tan dolça per començar la setmana. Irene González Basanta era una mossa gallega que volia jugar a futbol amb els nens del seu carrer. Primer es mofaven d'ella, però després de rebre un parell de mastegots als morros la van deixar jugar, només faltaria! Resulta que la "rapaciña" era molt bona portera. Ho feia tan bé que l'equip del barri la va acabar fitxant. Les cròniques esportives de la Corunya sempre parlaven de la Bella Irene, el terror dels davanters. Compte, que fins i tot va jugar un amistós contra el Barça! La Irene era tan decidida que va acabar fundant el seu propi equip: el conjunt Irene Futbol Club! Ella n'era la presidenta, la capitana i la portera!
52 Minuten
Com sempre, us volem destacar dues biografies ben interessants. La vida de l'Annemarie Schwarzenbach (amb el cognom ja veus per on aniran els trets), una escriptora viatgera que es dedicava a voltar pel món sense fotre brot. L'altra bio us sonarà més: Steve Irwin, el mític caçador de cocodrils australià a qui va matar un peix.
49 Minuten
Programa 5x56, amb Sergi Mas. Amb una frase estarà tot dit: l'australià caçador de cocodrils a qui va acabar matant un peix. Què hi ha més búnquer que això? Déu-n'hi-do, nano! Ja té mèrit, pebrot! Suposo que vosaltres també el vèieu a TV3, oi? "El caçador de cocodrils" era un programa que el va fer famós, sobretot per la seva manera d'explicar-se i les seves animalades, muntant cocodrils com si fossin cavalls. També el recordareu quan va tenir aquella polèmica amb la seva filla petita. El nostre amic Steve va fer un Michael Jackson i va sortir a donar menjar a un cocodril amb la seva filla de mesos agafada amb un sol braç.
51 Minuten
Programa 5x55, amb Sergi Mas. Hem d'anar amb compte per no estripar-vos el final de la història. L'únic que us podem dir és això: agafeu-vos, que els girs de guió seran interessants! També us podem anunciar que en Henry Lee Lucas era un desgraciat amb totes les lletres. La mare de la família era una perla que es prostituïa davant del petit Henry, allà al mig de casa. Relació tòxica i en Henry ben grillat. El nano acaba malament i la mare encara pitjor. A partir d'aquí, endavant amb la bogeria!
51 Minuten
Programa 5x54, amb David Fernàndez. Com pot ser que hàgim fet Carlos Sainz i encara tinguem pendent Leonardo da Vinci? Aquesta és la pregunta? Doncs no la trobem gens encertada. Evidentment, són dos personatges que no es poden comparar, però no cal tampoc atacar sempre el pobre Carlos Sainz. És a dir, en Carlos també va ser un expert en la seva àrea de coneixement, no fotem! Els guionistes del programa, per coses que no venen al cas, som fans (en vam ser fans abans, quan era ben parit de veritat) del WRC i som uns ferms defensors d'en Carlos Sainz. D'acord, no arriscava gens en la traçada, però era mil·limètric, com si tingués un Scalextric! Dit això, gaudiu de la bio d'en Leonardo.
51 Minuten
Programa 5x53, amb David Fernàndez. D'aquestes biografies ja n'hem fet unes quantes: noia milionària, enfadada amb els pares (eren la quarta família més rica de Suïssa i defensaven de la causa d'Adolf Hitler), ovella negra, marginada, liberal, d'esquerres i ben morfinòmana. Era una intel·lectual que feia una mica de tot: fotògrafa, escriptora, arqueòloga sense llicència, viatgera i no treballava de gran cosa. Com hem dit, estava ben barallada amb els pares, però els diners de la seva cartera sí que els acceptava de bon grat. Història de búnquer molt dispersa però molt interessant.
52 Minuten
En Johnny i la Clara haurien fet una bona parella fins que haguessin parlat de política. Ell era un lladregot escocès que va decidir arriscar la vida, convertir-se en un comando i aprofitar les seves habilitats amb la dinamita per lluitar contra els nazis. La Clara era una mossa culta i refinada que estava ben enamorada de... Benito Mussolini.
51 Minuten
Programa 5x52, amb Quim Masferrer. Per què carai hem fet aquesta bio? Doncs perquè volíem mostrar com de malalta pot arribar a ser la societat japonesa. En lloc d'agafar el cas de l'Issei i tractar-lo com el crim que ha comès un malalt mental, els japonesos van trobar la seva història d'amor del tot fascinant. Un home foll d'amor que decideix matar i cruspir-se la seva estimada, una estrangera esvelta a qui li agradava el teatre i la literatura; tot molt refinat. Què hauria passat si la víctima, en lloc de ser neerlandesa, hagués sigut japonesa? L'Issei hauria tingut el mateix tracte? És una de les preguntes que ens fem.
51 Minuten
Programa 5x51, amb Quim Masferrer. Aquesta història té de tot: misèria, explosions de dinamita, la mort del pare, treballs infantils a la mina... I després passem a la fase juvenil amb robatoris i explosions de caixes fortes. Per acabar-ho d'arrodonir tindrem una mica de nazis pel mig, que sempre fa festa. Ja sabeu que una bona història, si passa durant la Segona Guerra Mundial, sempre serà millor! Sense desvelar-vos pràcticament res, avui us portem la història d'un lladregot vulgar i corrent que durant la guerra es va convertir en un comando de les forces especials britàniques.
51 Minuten
Programa 5x50, amb Tomàs Molina. Volíem fer alguna biografia de l'Amèrica del Sud. Encara tenim clavada l'espina del dia en què la Nati (va ser la Nati, oi?) ens va dir que, quan anàvem cap allà, només parlàvem de narcotraficants i d'assassins. Doncs, au, ens hem trobat amb la Juana Azurduy, una mossa que els companys sud-americans ens intenten colar com la gran guerrera, la revolucionària que va lluitar contra els colonitzadors, però nosaltres, des de la distància, hem hagut de rebaixar una mica el mite i explicar la seva història real, una vida de misèria i tristor.
51 Minuten
Programa 5x49, amb Tomàs Molina. Ja us hem dit que aquest any ens centrarem en la vida d'en Benito Mussolini, no directament en la seva, però sí en la vida de les seves dones, amants, amigues, conegudes i parentes. Creiem important que sapigueu quin peu calçava el "pare del feixisme", un dictador admirat per Hitler i per Franco, un home considerat com l'últim romà autèntic, Duce del feixisme i fundador de l'imperi. Avui, doncs, us parlarem de la Clara Petacci, la seva amant oficial!
52 Minuten
La primera biografia destacada és la d'en Jim Gordon, un dels millors bateries del segle XX, un gran músic tan talentós com tocat del bolet. El pobre Jim sentia veus a dins del cap i, sabeu què? No eren veus gaire amables. Per allunyar-nos de la depressió d'en Jim, també us volem presentar la biografia d'en Thomas Wedders, una història ben amable de la persona amb el nas més gegant de la història!
51 Minuten
Programa 5x48, amb Biel Duran. Avui no us portem una història de bufons reials, però també té el seu encant. Resulta que en Thomas Wedders tenia una peculiaritat. Bé, en tenia dues, perquè el pobre nano era més ruc que un sabatot, però el seu tret més característic era el nas. En Thomas, ja de ben petit, tenia un nas descomunalment gran, una barbaritat. Això el va fer famós i li va permetre guanyar algun calerot. Penseu que ens plantem a l'any 1750, una època en què els circs dels horrors encara estaven a les beceroles.
51 Minuten
Programa 5x47, amb Biel Duran. Ens ha agafat per les històries d'alpinistes. Deu ser per les visites de Núria Picas i Araceli Segarra. Us presentem la història de l'Henriette d'Angeville, una noia que volia ser la primera dona a pujar el Mont Blanc sense ajuda (resulta que a la seva predecessora la van haver de pujar a collibè, pobreta). En canvi, l'Henriette ho va fer pel seu propi peu, els seus assistents només van haver de portar-li el xampany i les copes per brindar. Sí, l'Henriette ens va sortir llepafils i li venia de gust brindar al capdamunt de la muntanya. Venia de família de solera, ja ho veureu.
50 Minuten
Programa 5x46, amb Pau Vallvé. Fe d'errates: Jim Gordon va morir el 2023 i no als anys setanta. Jim Gordon era un excel·lent bateria i millor persona, menys quan sentia veus a dins del cap que li deien que havia de cremar coses. El talent d'en Jim era descomunal, com a bateria i com a compositor. Sabeu la segona part de la cançó "Layla"? La part instrumental que comença amb piano (la de l'escena "Un dels nostres", de Martin Scorsese) és seva, és d'en Jim Gordon. Llàstima, pobret, de la seva malaltia mental. Pobret ell, i pobreta la mare, que és la que va llepar més fort.
